Als costats del tabal, i posant aquest com a figura central dels components de la dansa que sols caminen, hi ha situat els últims quatre elements que formen part de la dansa de la Mort, les antorxes.

La seva incorporació al quadre és bastant recent, però la seva integració és tan precisa que cal considerar-los ja com a part indissoluble de la dansa.

Dos nens i dos homes són els encarregats de representar aquest paper, de manera que si el conjunt de dansaires el componien dos adults i tres infants, els que no dansen són precisament tres adults i dos infants.

La seva funció és ben simple, s’encarreguen de fer llum, amb unes antorxes de petroli, a la resta de la dansa.

La seva posició a la dansa és la lògica si atenem la seva funció. Van darrera perquè són simplement comparses que caminen al ritme del tabal, i els dos petits van davant dels dos homes perquè no es destorbin amb el cos la seva tasca d’enllumenar l’espai de la resta dels components.

Són uns elements que no necessiten de cap mena de preparació especial per a poder actuar; però, sobretot als dos petits, els cal ésser bastant resistents al mareig i a la son, ja que tenen el foc i el fum davant de la cara mateix i les conseqüències d’una poca resistència podrien ser notades al cap de ben poca estona.

Tant les antorxes com el tabal porten instruments que per la seva mateixa estructura els impedirien dansar, així doncs no necessiten gran llibertat de moviments i es presenten com si fossin esquelets vestits amb una túnica, cosa que els diferencia encara més dels restants components de la dansa.