En Siset Mir, que així es tal com el coneixia tothom, fou un home que sempre col·laborà a totes les activitats del poble.

Era pagès, però per raons de salut ho hagué de deixar i es va fer marxant.

Desprès de la guerra, contribuí amb el seu esperit alegre i emprenedor a que la processó tornés a sortir, va animar a tothom a recuperar vestits, eines o qualsevol cosa que servis perquè la processó tornés a sortir.

A la processó va fer de perxoner (responsable durant la processó del material i del bon funcionament en general), de la dansa de la Mort i va cantar al cor de l'Stabat Mater durant més de 45 anys.

També era el cuiner de l'arrosada popular que es fa el dilluns de Pasqua per celebrar la fi de la Setmana Santa, la qual feia a ull i seguin la recepta del seu predecessor.