Les posicions laterals de la dansa són ocupades per dos esquelets que porten com a instrument simbòlic un platet amb cendra. Aquest és el que marca la seva individualitat respecte al grup. Són dos esquelets bessons, no només perquè porten la mateixa simbologia instrumental, sinó també perquè són de la mateixa edat. Són interpretats per dos nens de l’edat de set o vuit anys, doncs, solen ser un xic més petits que l’esquelet del rellotge, i constitueixen els components més joves de la dansa.

Com que són els més joves també són els més inexperts, per això no tenen tampoc cap responsabilitat de regiment de la dansa, i la seva funció és la de seguir les pautes que d’una manera implícita va marcant l’esquelet adult que balla al centre de la dansa. Entre ells dos formen els braços laterals de la creu que dibuixa la dansa a vista d’ocell; la bandera és, per tant, també el seu eix de simetria.Avancen de costat, i a cada pas de dansa fan una rotació de mitja volta amb el sentit alternat. La situació del cos dels esquelets dels platets és absolutament paral·lela entre ells, de manera que quan

un mira al centre de la dansa, l’altre hi està d’esquenes; al pas següent, hi ha canvi de sentit de mitja volta i el que mirava al centre estarà d’esquenes, mentre que el que hi estava d’esquenes tindrà la visió fixada al centre de la dansa. La seva posició respecte al personatge central, o bandera, és la contraria de la que mantenen entre ells; així la bandera donarà l’esquena al que està d’esquenes a la dansa, i estarà de cares al que mira cap a ella. És una posició que podríem definir com a control; el responsable de mantenir les pautes internes de la dansa controla així de manera directa i cada dos passos de dansa els dos petits de la colla.

Cal fer notar que, com que la posició del cos de rellotge és paral·lela al de la bandera,

cada vegada que un platet estigui de cares a l’espectador i li mostri els seu símbol, l’esquelet del rellotge estarà d’esquenes a aquest espectador. Així no hi ha interferències en els missatges de la dansa, i tots els esquelets hi queden integrats.

Igual com el cas del rellotge; els integrants dels platets de la cendra han d’efectuar, a part dels moviments de la dansa habituals, uns moviments amb les mans que són propi de l’instrument que porten. Quan l’esquelet del platet queda de cares a l’exterior de la dansa, sosté el plat amb cendra amb la mà esquerra, simultàniament manté la mà dreta al lateral de la cintura; així presenta el seu símbol a l’espectador i es pot veure el seu contingut sense cap trava. Quan l’esquelet queda de cares a l’interior de la dansa i mira a la bandera, sosté el platet més enlaire de la posició habitual i amb l’índex de la mà dreta assenyala l’interior del plat. Així veiem com els tres infants de la dansa, tot i que no tenen la responsabilitat dels adults, presenten en canvi uns moviments de cos més elaborats que es seus companys.